Ales púrpures

He estat una mica ocupada aquests mesos....bé, la veritat és que m'havia oblidat una mica del blog, però ara ja torno a ser aquí! 

Ja tinc els 17 anys fets i d'aquí uns mesets en faré 18. He passat a 2n de Batxillerat i estic estressada per les PAU! Però no passa res, si quasi tot Catalunya ho ha pogut fer jo també sóc capaç! :)

M'agradaria compartir amb vosaltres un escrit que vaig fer fa temps (quan anava a 3r d'ESO) i que em fa molta gràcia per la manera en com pensava a aquella edat. Aquí està:

Ales púrpures

“No dormis per descansar, dorm per somiar. Per que els somnis són per cumplir-se.”

Walt Disney

“I en Mateu en enlairar les ales púrpures es va adonar que exposades als rajos solars brillaven d’una manera casi indescriptible; eren fosques i a l’hora clares, eren brillants i a l’hora imperceptibles. Mentre donava presència a l’estrany fenomen que passava a les seves ales, va dirigir-se cap a les temibles fronteres de Morireutots, abans coneguda com les pacífiques fronteres d’en SuperMateu on hi feien els millors espaguetis de tota la galàxia. Ara, però, era on feien la millor carn humana per emportar del món. A en Mateu li encantava aquesta carn, però com era el seu deure de Super heroi salvar a els humans va deduir que molt lògic no era menjar carn humana per sopar.

Les fronteres amagaven un castell en flames on només es podia localitzar des de dalt. En Mateu va entrar-hi immediatament en veure’l. Allà dintre hi residia el malvat emperador Pollu on hi tenia capturat a en Salsitxa, el gos del nostre protagonista.”

- Va Mateu. És hora d’anar a l’escola. – Va dir la mare

De resposta només va rebre un soroll similar al d’un gos quan li treuen un os.

A en Mateu li encantava els somnis que tenia: uns dies era un cavall cavalcant pel Pol Nord, uns altres era una lletra d’ordinador on li encantava que la pressionessin per enfonsar-se i ressorgir fent un gran salt com el d’una estrella de televisor, com quan va ser durant un temps en Michael Jordan. A vegades li semblaven més reals els somnis que la vida pròpia.

Quan ja va tenir una certa edat, va decidir escriure un llibre on redactaria tots els somnis que recordava, i no eren pas pocs.

“Finalment el capità Uetam, al que li havia costat pudor de peus i cabell d’un calb de vèncer, li van donar el mapa on hi trobaria la gran crema hidratant per salvar la vida del seu fidel ordinador. En anar on indicava el mapa, en comptes de trobar-se la crema es va trobar una illa paradisíaca plena de taules de billar en banyador on feien 5.486.245 metres de llargada cada una i d’amplada feien la mateixa que un cordill.”

Aquell somni li va encantar, però passava un fenomen estrany: cada cop recordava millor els somnis, cada detall, cada paraula, cada moviment... Abans hi havia coses que se li oblidaven però ara era com si la vida real fos el somni i el somni la vida real. No ho entenia, però poc li importava això perquè ell sabia que cada cop que anés a dormir, un somni estaria allà, esperant-lo a que ell arribés per poder convertir-se finalment en realitat.

Però el dia que en Mateu va tenir esposa i fills, en posar-se al llit per reposar d’un dia esgotador, va desitjar que arribés l’endemà per poder estar amb la seva família on hi dedicaria cada segon de la seva vida. En aquell mateix instant, el somni que l’estava esperant es va anar pansint, esperant a que en Mateu l’obrís i el fes reviure de la mateixa manera com ho va fer amb els seus germans, però això ja mai seria possible. Així que va anar a buscar a un altre nen, un nen que encara no hagués fet realitat els seus somnis, un nen que  encara guardés un somni per complir.