Ales púrpures

He estat una mica ocupada aquests mesos....bé, la veritat és que m'havia oblidat una mica del blog, però ara ja torno a ser aquí! 

Ja tinc els 17 anys fets i d'aquí uns mesets en faré 18. He passat a 2n de Batxillerat i estic estressada per les PAU! Però no passa res, si quasi tot Catalunya ho ha pogut fer jo també sóc capaç! :)

M'agradaria compartir amb vosaltres un escrit que vaig fer fa temps (quan anava a 3r d'ESO) i que em fa molta gràcia per la manera en com pensava a aquella edat. Aquí està:

Ales púrpures

“No dormis per descansar, dorm per somiar. Per que els somnis són per cumplir-se.”

Walt Disney

“I en Mateu en enlairar les ales púrpures es va adonar que exposades als rajos solars brillaven d’una manera casi indescriptible; eren fosques i a l’hora clares, eren brillants i a l’hora imperceptibles. Mentre donava presència a l’estrany fenomen que passava a les seves ales, va dirigir-se cap a les temibles fronteres de Morireutots, abans coneguda com les pacífiques fronteres d’en SuperMateu on hi feien els millors espaguetis de tota la galàxia. Ara, però, era on feien la millor carn humana per emportar del món. A en Mateu li encantava aquesta carn, però com era el seu deure de Super heroi salvar a els humans va deduir que molt lògic no era menjar carn humana per sopar.

Les fronteres amagaven un castell en flames on només es podia localitzar des de dalt. En Mateu va entrar-hi immediatament en veure’l. Allà dintre hi residia el malvat emperador Pollu on hi tenia capturat a en Salsitxa, el gos del nostre protagonista.”

- Va Mateu. És hora d’anar a l’escola. – Va dir la mare

De resposta només va rebre un soroll similar al d’un gos quan li treuen un os.

A en Mateu li encantava els somnis que tenia: uns dies era un cavall cavalcant pel Pol Nord, uns altres era una lletra d’ordinador on li encantava que la pressionessin per enfonsar-se i ressorgir fent un gran salt com el d’una estrella de televisor, com quan va ser durant un temps en Michael Jordan. A vegades li semblaven més reals els somnis que la vida pròpia.

Quan ja va tenir una certa edat, va decidir escriure un llibre on redactaria tots els somnis que recordava, i no eren pas pocs.

“Finalment el capità Uetam, al que li havia costat pudor de peus i cabell d’un calb de vèncer, li van donar el mapa on hi trobaria la gran crema hidratant per salvar la vida del seu fidel ordinador. En anar on indicava el mapa, en comptes de trobar-se la crema es va trobar una illa paradisíaca plena de taules de billar en banyador on feien 5.486.245 metres de llargada cada una i d’amplada feien la mateixa que un cordill.”

Aquell somni li va encantar, però passava un fenomen estrany: cada cop recordava millor els somnis, cada detall, cada paraula, cada moviment... Abans hi havia coses que se li oblidaven però ara era com si la vida real fos el somni i el somni la vida real. No ho entenia, però poc li importava això perquè ell sabia que cada cop que anés a dormir, un somni estaria allà, esperant-lo a que ell arribés per poder convertir-se finalment en realitat.

Però el dia que en Mateu va tenir esposa i fills, en posar-se al llit per reposar d’un dia esgotador, va desitjar que arribés l’endemà per poder estar amb la seva família on hi dedicaria cada segon de la seva vida. En aquell mateix instant, el somni que l’estava esperant es va anar pansint, esperant a que en Mateu l’obrís i el fes reviure de la mateixa manera com ho va fer amb els seus germans, però això ja mai seria possible. Així que va anar a buscar a un altre nen, un nen que encara no hagués fet realitat els seus somnis, un nen que  encara guardés un somni per complir.

“ No hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí” Mahatma Gandhi

Avui, dia 30 de gener, és el Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP).

Reflexionant i pensant m'han vigut al cap moltes de les cites famoses que molta gent acostuma a posar al seu facebook. La majoria d'aquestes persones segurament no s'hauran parat a pensar què volen dir realment les frases a les quals fan referència i això fa pena.

Si realment vols la pau el que has de fer és aplicar-ho al dia a dia. Aixeca't predisposat a actuar, no a mirar. Predisposat a ser el protagonita de la teva vida i que l'altre gent et recordi sempre amb un somriure als llavis, si ho aconsegueixes, voldrà dir que hauràs fet feliç a algú. I això és al que em refereixo. Predisposa't a fer de la teva vida un model a seguir.

M'agradaria poder-vos fer arribar tots els meus pensaments sobre aquest tema, però no sóc molt bona escribint i encara menys transmetent sentiments. Així que m'agradaria remarcar aquesta cita que seguríssim que heu sentit algun cop:

“La pau comença en un mateix”

Valentia

Afronta els problemes i no els deixis enrere.

No intentis fugir. Encara que no vulguis, sempre acabaràs mirant al passat i per veure lu imbècil que vas ser no val la pena.

Jo, per experiència pròpia dic una cosa: Agafa el toro per les banyes.

Arregla-ho si tens la oportunitat, no vulguis ignorar-ho que a la llarga només aporta problemes i històries sense acabar.

Jo vaig perdre una amiga molt important per a mi pel simple fet de no trobar el moment adequat per poder-hi parlar quan, realment, el moment podia haver estat qualsevol.

Vull compartir amb vosaltres aquesta informació perquè no us passi el mateix que a mi. Sigueu valents per un cop en la vostra vida.

Felicitat

Avui estic contenta.

M'agrada estar i sentir-me feliç.

Si algun cop esteu tristos i amb ganes de plorar perquè no trobeu l'amor, no us correspon o no encaixeu amb l'imatge de la bellesa, no us preocupeu. Tot això només són futesses i tard o d'hora acabaran passant.

Amb el temps l'únic que acaba perdurant són les coses que valen la pena i, al cap i a la fi, són de les úniques coses que t'acabes enrecordant al cap dels anys.

Jo ara mateix sóc feliç, tot i que no sigui la més agraciada del món, ni la més llesta, ni la més popular. Aquesta sensació me l'ha donat un noi. Ell em fa sentir bé i tranquila, sé que m'estima i que faria qualsevol cosa per veure'm somriure, així que això és el que faré. Somriuré per a ell i de cara al món. Que la vida són dos dies, i si plou possa't xubasquero! :)

I aquesta és la raó per la qual he decidit començar un blog!

Holas!

Una amiga meva va començar a escriure un blog fa poc i em va animar a que jo en comences un. I....aquí el teniu! Reflexions en veu alta, és a dir, coses que em passen pel cap de tant en tant i em dedico a escriure-les.

Totes aquestes reflexions, episodis de la meva vida, preocupacions...etc... les publicaré per tal de que no quedin en l'oblit o com un simple fet que ja no recordaré quan tingui 40 anys.

A part d'això, només dir que faig 1r de Batxillerat científic, tinc 16 anys (el març faré 17) i que espero que us agradi :)