“ No hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí” Mahatma Gandhi

Avui, dia 30 de gener, és el Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP).

Reflexionant i pensant m'han vigut al cap moltes de les cites famoses que molta gent acostuma a posar al seu facebook. La majoria d'aquestes persones segurament no s'hauran parat a pensar què volen dir realment les frases a les quals fan referència i això fa pena.

Si realment vols la pau el que has de fer és aplicar-ho al dia a dia. Aixeca't predisposat a actuar, no a mirar. Predisposat a ser el protagonita de la teva vida i que l'altre gent et recordi sempre amb un somriure als llavis, si ho aconsegueixes, voldrà dir que hauràs fet feliç a algú. I això és al que em refereixo. Predisposa't a fer de la teva vida un model a seguir.

M'agradaria poder-vos fer arribar tots els meus pensaments sobre aquest tema, però no sóc molt bona escribint i encara menys transmetent sentiments. Així que m'agradaria remarcar aquesta cita que seguríssim que heu sentit algun cop:

“La pau comença en un mateix”

Valentia

Afronta els problemes i no els deixis enrere.

No intentis fugir. Encara que no vulguis, sempre acabaràs mirant al passat i per veure lu imbècil que vas ser no val la pena.

Jo, per experiència pròpia dic una cosa: Agafa el toro per les banyes.

Arregla-ho si tens la oportunitat, no vulguis ignorar-ho que a la llarga només aporta problemes i històries sense acabar.

Jo vaig perdre una amiga molt important per a mi pel simple fet de no trobar el moment adequat per poder-hi parlar quan, realment, el moment podia haver estat qualsevol.

Vull compartir amb vosaltres aquesta informació perquè no us passi el mateix que a mi. Sigueu valents per un cop en la vostra vida.

Felicitat

Avui estic contenta.

M'agrada estar i sentir-me feliç.

Si algun cop esteu tristos i amb ganes de plorar perquè no trobeu l'amor, no us correspon o no encaixeu amb l'imatge de la bellesa, no us preocupeu. Tot això només són futesses i tard o d'hora acabaran passant.

Amb el temps l'únic que acaba perdurant són les coses que valen la pena i, al cap i a la fi, són de les úniques coses que t'acabes enrecordant al cap dels anys.

Jo ara mateix sóc feliç, tot i que no sigui la més agraciada del món, ni la més llesta, ni la més popular. Aquesta sensació me l'ha donat un noi. Ell em fa sentir bé i tranquila, sé que m'estima i que faria qualsevol cosa per veure'm somriure, així que això és el que faré. Somriuré per a ell i de cara al món. Que la vida són dos dies, i si plou possa't xubasquero! :)

I aquesta és la raó per la qual he decidit començar un blog!

Holas!

Una amiga meva va començar a escriure un blog fa poc i em va animar a que jo en comences un. I....aquí el teniu! Reflexions en veu alta, és a dir, coses que em passen pel cap de tant en tant i em dedico a escriure-les.

Totes aquestes reflexions, episodis de la meva vida, preocupacions...etc... les publicaré per tal de que no quedin en l'oblit o com un simple fet que ja no recordaré quan tingui 40 anys.

A part d'això, només dir que faig 1r de Batxillerat científic, tinc 16 anys (el març faré 17) i que espero que us agradi :)